Patrimoni Cultural?

El patrimoni cultural és un concepte ampli que presenta diversos punts de vista, ja que abraça totes les manifestacions humanes, materials i immaterials, el que és tangible i el que no. La definició més clara va ser donada per l’UNESCO el 1972, és la següent:

Patrimoni Cultural és:

Les obres arquitectòniques, d’escultura o de pintura monumentals, elements o estructures de caràcter arqueològic, inscripcions, cavernes i grups d’elements, que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista de l’història, l’art o la ciència.

Els grups de construccions aïllades o reunides, on la seva arquitectura, unitat i integració en el paisatge els hi dóna un valor universal excepcional des del punt de vista històric, artístic o científic.

Les obres de l’home o obres conjuntes de l’home i la natura, així com les zones, incloent els llocs arqueològics, que tenen un valor universal excepcional des del punt de vista històric, estètic, etnològic i antropològic.

Aquesta definició sorprèn i, de ben segur pot ser trobada com novedosa per a la gent no especialitzada en aquesta temàtica. No només es parla del concepte més clàssic (els monuments, l’arquitectura, l’arqueologia), sinó també d’elements immaterials aportats des dels camps de l’antropologia o la etnologia.

Aquesta concepció del Patrimoni Cultural ens apropa a nous conceptes, com per exemple el de territori cultural, que es podria definir com la interacció entre l’home i la natura en un mateix espai o territori. Les construccions que s’aixequen en una zona són produccions culturals ja que impliquen tot un seguit de necessitats, de delimitacions i d’usos que ens introdueixen en les formes de vida. Quan parlem del patrimoni estem recuperant i preservant molts aspectes de la vida: la història, les creences i les pràctiques, l’organització familiar...

Masquefa: territori cultural

Si baixem a la concreció, a Masquefa, que d’això tracta aquest article, caldrà analitzar si al nostre municipi tenim patrimoni cultural, si podem dir que Masquefa és un territori cultural.

Només cal donar una volta pels carrers o pels voltants del poble, la nostra vila és plena de béns patrimonials. Molts d’aquests elements, construccions del passat, han quedat de manera atemporal i han perdut el seu sentit originari: camins que no porten enlloc, masies adaptades a nous usos, recintes industrials adaptats a l’oci i l’ensenyament, boscs cultivats... Altres són elements que encara avui en dia estan a ple rendiment: edificis civils, religiosos, folklore... En altres elements encara no s’han descoberts els usos passats i cal definir els futurs: jaciments arqueològics, espais públics, tradicions, fonts documentals...

En definitiva, Masquefa és un territori cultural.

Masquefa: patrimoni cultural desconegut i perdut

Masquefa, com ja hem vist té patrimoni cultural... però el coneixem? S’ha analitzat? S’ha estudiat? La resposta a aquestes preguntes sempre és no. I que hem de fer? L’estructura urbanística es transforma, la social també. Això no és dolent, la transformació només és el pas d’un estat a un altre, el pas a una nova situació. Aquest és un fet natural. Aquest tipus de transformacions són volgudes, possiblement demanades socialment i possiblement necessàries pel municipi. Però alhora de decidir aquests canvis, podríem convenir que és necessari també el coneixement i la protecció d’aquells valors patrimonials que caracteritzen i formen part del municipi en aquest moments concrets.

La falta de polítiques encaminades al coneixement i reconeixement del patrimoni cultural provoca la inexistència de normatives municipals dirigides a la protecció d’aquests béns. Finalment, el cercle es tanca de forma que la desprotecció porta directament a la desaparició. Un fet cultural, si és perdut, ho és per sempre.

Diagnosi: Masquefa està en constant transformació, tot i això, no hi ha voluntat de coneixement del seu patrimoni cultural.

Conclusió: Desaparició dels valors culturals que caracteritzen la nostra Vila.

Propostes d’actuació

Davant d’aquesta situació que acaba de ser definida, els passos per trobar una solució han de ser clars i ràpids, tant a nivell polític com civil. Les eines hi són, només cal trobar-les i utilitzar-les en el sentit correcte, en aquell que ens porta al coneixement, la divulgació i la protecció del patrimoni cultural.

La societat civil té una importància cabdal, ja que és en aquest àmbit on es generen les demandes que posteriorment s’atendran, o no, a nivell polític. Sempre s’ha sentit dir que Masquefa té una societat civil en constant moviment. La nostra societat és formada per persones i grups de persones (associacions) que han treballat força i han dedicat molts esforços en donar a conèixer el patrimoni cultural de Masquefa, en divulgar-lo i en intentar protegir-lo. Malauradament, ja fa anys, i per diverses causes, que la societat no planteja aquest tipus de demandes, i es mostra impassible davant d’actuacions contràries al patrimoni cultural masquefí. Aquesta és una situació negativa, molt negativa. Per cert, que ningú entengui que em refereixo a aquelles discussions bizantines i banals típiques de Masquefa sobre si sopars aquí o allà. La reflexió va molt més enllà.

Si realment dins la nostra societat existeixen persones i associacions interessades en aquesta temàtica, caldrà que es trobin en un punt. Obrir un espai de debat, no per parlar de la problemàtica concreta de cadascú, sinó per fer una reflexió global, i finalment realitzar una sèrie de demandes als nostres polítics.

Per on crec que haurien d’anar aquestes exigències? Crear un pla d’actuacions que guii les accions que s’han de dur a terme. Prou d’accions sense cap tipus d’objectiu a mitjà i llarg termini, només buscant un rèdit polític immediat. Dotar de recursos econòmics i humans les àrees de decisió de l’administració local que s’encarreguen d’aquests aspectes. També seria interessant proposar facilitats fiscals que permetin aquestes actuacions. I finalment, seguir les lleis i normatives administratives i urbanístiques que afavoreixen la protecció del patrimoni cultural, que per això existeixen, són conegudes i s’han d’emprar.

Aquest article només vol ser un punt de partida per al debat. A Masquefa ens falta molt per arribar a uns estàndards acceptables en aquesta temàtica respecte el nostre entorn. Cal que corregim aquesta situació.

Gràcies a amasquefa.com per obrir aquest espai d’opinió i felicitar als responsables de l’iniciativa. Estic segur que aquesta pàgina es convertirà en un bon cafè virtual, un bon punt de trobada per reflexionar, parlar i trobar solucions a les problemàtiques de la nostra Vila.

Dani Gutiérrez
Arqueòleg

Gestor del Patrimoni Cultural