En català tenim aquesta paraula que té una significació de : Carreró o camí que no té sortida.

Li devem - com no ? – als àrabs, ja que la seva etimologia, deriva de az-zuqāq, amb un sentit menys restrictiu ; ‘el carreró, ' el carrer estret' ’.

Entravem en aquesta delicadíssima situació de la ma de la corrupció, l’estultícia i la supèrbia, que des de sempre s’han enquistat en els diferents sistemes de govern ; feudalisme, absolutisme, monarquia parlamentaria, dicta blanda, dictadura, república, feixisme, democraciola ,....

Estem en un procés de ‘devaluació interior’, en el que haurien de baixar al ensems preus, salaris, ‘bufandes’, privilegis i magarrufes; veiem que únicament s’està retallant en els llocs i/o sectors que poc o gens tenen a veure a la ‘competitivitat’ .

S’han de retallar fins a la meitat les despeses d’aquell desgavell polític que permet que siguin els mateixos ‘pares de la pàtria’, els que determinen la seva retribució i les compensacions posteriors - amb caràcter vitalici - que els corresponen.

S’han de reduir els preus i salaris dels bens que exportem, poc dissortadament en l’àmbit industrial, i força – malgrat tot encara – en el sector agrícola.

El govern del PP ha d’aplicar les mesures de forma democràtica i igualitària, entenem que això se’ls fa molt difícil, però certament és el que toca fer. Si els funcionaris catalans pateixen retallades, els de la resta de l’estat també; si els pensionistes, classes passives i treballadors assalariats catalans, pateixen - i patiran més aviat – les restriccions en l’atenció sanitària, i la participació en els costos dels medicaments, els de la resta de l’estat també.

Si finalment, malgrat tot, no podem sortir d’aquest atzucac – cosa força possible - , cal des d’ara aprovar lleis que permetin exigir responsabilitat penals als politics, els d’ara, els d’abans i eventualment els que vinguin en el futur.

 

Amb tot, tinc l’esperança que això sigui només un carreró, o un carrer estret i fosc, que tingui però, una sortida a la llum del dia.

Antonio Mora