Quan es pregunta sobre la possible independència de Catalunya sempre en parlen tant els més entusiastes com els detractors, però hi ha una opinió que mai es te en compte: la dels escèptics. L'escèptic no es pas un cagadubtes, es més aviat un que qüestiona i es malfia i es que com deia ZARATHRUSTA: creure jo no crec en res, però malfiar-me em malfio de tot. (o potser era Grouxo Marx?).  El independista escèptic es aquell que diu: independència? Doncs segons com, perquè si volem que Catalunya sigui independent primer de tot em de pensar quina mena de Catalunya volem i quina Catalunya ens proposen.

Potser ens proposaran una Catalunya en que tot giri al voltant de la economia, en que tot es faci pensant en els diners ràpids, una Catalunya capaç de vendre el que sigui a qui sigui i al preu que sigui, una Catalunya a la que no li importi perdre patrimoni ni identitat per tal d'accedir a una “riquesa” il•lusòria, potser la Catalunya que proposen es una Catalunya de casinos, parcs temàtics, barça, la caixa i la moreneta i para de comptar, si la Catalunya independent que em proposen es aquesta, ja puc dir que se la fotin al cul.

Potser seria millor que ens proposessin una Catalunya en que primes i es recolzés la cultura, educació, investigació, sanitat... en fi tot això que els polítics consideren que es llençar els diners, potser si que aquesta Catalunya seria una Catalunya amb futur, perquè al cap i a la fi el que fa gran un poble no son els bancs ni els casinos ni els clubs de Futbol, el que fa gran i defineix un poble es precisament el seu pensament, la cultura i l'art, clar que sempre es pot dir que fem les coses a “la catalana”, però fer les coses a “la catalana” es fer les coses pensant amb el estómac i en el cagar, perquè si una cosa tenim els catalans es que som d'allò més escatològics.

En fi ja es va deixar anar el clam ara falta saber que farem, farem com la gent del 15 M que no feia cap mena de proposta i tot quedava en diàlegs entre ells que no portaven enlloc o anirem més enllà de les propostes i farem alguna cosa? Ja os dic jo que no, perquè tal com diem aquí: la pela es la pela i no hi ha res més a dir, llàstima.
Es per això que jo em mantinc escèptic, perquè conec massa be aquest poble, aquest polítics i aquest mon.
 

Joaquim Parera