El passat cap de setmana varem tenir l'oportunitat d'assistir a una de les nombroses festes medievals que se celebren al nostre territori, la del nostre poble. I la veritat, em vaig recordar molt d'un estudi realitzat per l'amic Antoni Rojas del ICRPC. Les conclusions del seu estudi venen a dir que en una part important de les festes històriques recreades no s'identifiquen ni amb el lloc ni amb la seva història. Ja estava d'acord abans, però després d'aquest cap de setmana ja no hi ha cap dubte.
Tots i totes tenim clar que l'explotació dels recursos culturals ha de tenir una finalitat clara: buscar el benefici social, cultural, educatiu i econòmic de la comunitat que sustenta aquesta patrimoni. Aquesta és la funció social del patrimoni cultural.
El benefici econòmic sol associar-se al turisme. Però com ja hem explicat en anteriors ocasions el sil•logisme promoció del patrimoni = foment del turisme "per se" no és cert. Perquè un conjunt d'accions sobre el patrimoni cultural impliquin el desenvolupament turístic d'un territori és necessari un treball intens. Un gran esforç que comença amb la planificació d'un projecte acompanyat d'un lideratge polític i tècnic clar i resolutiu. Així es podrà de dissenyar un pla d'acció ben detallat que ha d'iniciar-se amb un pla estratègic que contingui la creació d'un discurs o relat, productes, plans de viabilitat, plans de màrqueting territorial, comunicació .... En definitiva, el desenvolupament turístic d'un territori a partir dels seus recursos culturals és el fruit d'una estratègia planificada, pensada, treballada i sobretot coherent amb el territori i la seva identitat cultural.
A Masquefa hem vist cavallers amb armadures i les seves lluites, hem vist menjar pop, hem vist firaires i també alguns artesans ... I tot això organitzat davant d'una gran façana d'un gran edifici industrial de principis del segle XX ara convertit en centre tecnològic, la Rojo.
Planificació? Estratègia? Interès per la promoció del patrimoni cultural? Discurs? Només amb una mica de tot això es podria dissenyar una política de desenvolupament turístic a partir d'un relat coherent amb el poble i amb capacitat per crear productes que aportin beneficis reals a la nostra comunitat.
La situació actual ens posa davant nous paradigmes. La posada en marxa d'accions fàcils i amb visions a curt termini que aporten poc a les societats ja no són un camí vàlid. La planificació i el coneixement del territori i els seus recursos és una línia d'actuació més llarga i possiblement amb més obstacles, però que definitivament ens acosta de manera més efectiva a l'èxit ... El benefici per a tota la ciutadania d'un territori.
Daniel Gutiérrez Espartero
Consultor en Patrimonio Cultural