Es impossible quedar indiferent davant d’AMOUR, el darrer film de Michael Haneke (2012). Guanyador de la Palma d'Or a Cannes l'any passat, i guanyador absolut dels premis de l’Acadèmia Europea de Cinema (millor film, millor director, millor actriu i millor actor), ens trobem en aquest film un Haneke que en podríem dir “diferent”.

Acostumats a veure'l com un cronista del costat fosc de l'ànima humana, amb AMOUR Haneke ens mostra una altra cara del nostre esperit, una cara que potser molts de nosaltres -malauradament- ens manca, perquè... seriem realment capaços d'estimar tant a algú fins el punt de donar-ho tot per aquesta persona? De vegades quan un pensa en la persona que estima, per la que suposadament ho donaríem tot, fins la pròpia vida, podem ser tant valents, tant forts? La veritat és que és una pregunta que fa por plantejar-se, i encara més por intentar respondre-la, perquè això no ho sabrem fins que no ens trobem en el cas extrem de què una persona arribi a dependre totalment de nosaltres i, per contra, nosaltres ens trobem depenent d'aquesta persona a la que estem lligats sentimentalment. Si bé no podem veure a aquesta persona patir, tampoc volem que surti de la nostra vida.

En el film de Haneke, els protagonistes magníficament interpretats per Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva conformen un matrimoni ja gran que comparteixen els dies de vellesa amb el que diríem molt d'amor. Ell la segueix trobant preciosa a ella, i ho demostra amb cada mirada, però un matí la dona ha de ser ingressada a l’hospital i des d'aquest moment ençà la seva vida canvia totalment, encara que per altra banda els lligams es faran més morts.

Amb aquest film, Haneke desperta una fibra que tots portem dintre, una fibra que ens pot espantar. És una por amagada que no té res a veure amb el dolor físic, és la por de plantejar-nos aquest dubte: aguantarem?, de veritat creiem que ho podrem fer? I el que ens fa més por és una possible negativa per part nostra.

Però els personatges de Haneke aguanten, i dintre de la seva desgràcia segueixen vivint, encara que que la seva vida escollida sigui una vida cansada, malgrat sentin petits brots de felicitat. El personatge de Emmanuel Riva viu un total neguit: no vol dependre de ningú perquè no vol fer mal a ningú. En canvi, el de Trintignant no la vol veure patir, però tampoc vol que es mori. En certa manera cadascún busca la felicitat de l’altre, però per camins massa difícils moralment parlant.

AMOUR ens parla de l’amor, de la necessitat i de la por. I a més, encara que no ho vulguem reconèixer, també parla de nosaltres mateixos.

Joaquim Parera