El Club Excursionista Anoia planteja una excursió per terres del comte Arnau. Gombrèn – Montgrony – Castellar de n’HugClub Excursionista Anoia04/10/2014
El Club Excursionista Anoia presenta la seva propera sortida plantejant una ruta d’unió de tres llogarets fantàstics de la nostra geografia: Gombrèn, el Santuari del Montgrony i Castellar de n’Hug.Per explicar com serà l’excursió que el Club Excursionista Anoia organitza pel proper dissabte només cal fer uns quants apunts d’historia. Segur que aquelles persones que estiguin interessades en participar-hi es voldran saltar aquest fragment, però estem segurs que aquell que decideixi llegir viurà una excursió inoblidable, perquè una cosa és sortir simplement a caminar i una altra és sortir a caminar per uns espais plens d’història, llegenda i curiositats. Al llarg de la història Gombrèn ha estat molt a prop en molts aspectes i episodis del Santuari de Montgrony del segle XV, com també del Castell de Matamala; són dos punts claus en la història del municipi. Gombrèn popularment també és conegut com Gombreny, però a l’any 1984 fou designat el nom de Gombrèn, com l’oficial per designar el poble i el municipi. Una població que està documentada des de l’any 918, i que encara avui conserva vestigis de l’època medieval com són part dels seus carrers, vells murs i una porta d’entrada a la vila. El municipi compta amb tres veïnats: Aranyonet, El Cortal i Montgrony.
El Santuari de la Mare de Déu del Montgrony resta situat a 1408 metres d’altitud i va ser reformat durant l’any 2001. Des d’aquest Santuari es pot visualitzar de forma majestuosa des de la mateixa població de Gombrèn, enfilat al mig de roques imposants, del Puig de Sant Pere. L'església de Sant Pere de Montgrony està situada una mica més amunt del Santuari de Santa Maria a una altitud de l.408 metres en la zona coneguda com a Puig de Sant Pere. Hi ha raons per creure que es podria tractar d'una edificació del segle VIII; l'existència d'un nucli cristià establert en aquesta zona i la certesa de la seva existència a l'any 804 que és quan fou trobada la Verge de Montgrony. El 27 de juny de 876 Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, en fer-se monja la seva filla Emma, van fer donació de l'església de Sant Pere al convent de Sant Joan de les Abadesses, juntament amb el castell de Montgrony, Sant Esteve de Solanllong i Santa Maria de Gombrèn. L'església fou totalment renovada a partir de la segona meitat del segle XI i consagrada a l'any 1138. Al segle XIII el domini de la zona pertanyia a la família Mataplana, residents al castell de Mataplana que tenia el domini sobre el de Montgrony. Aviat sorgiren conflictes entre els senyors i els abats de Sant Joan de les Abadesses, que passaran a l'any 1114 a posseir Montgrony. Al segle XIV la baronia de Mataplana va passar a poder de Galceran de Pinós, que va vendre a l'abat de Sant Joan de les Abadesses part de les seves possessions. A l'any 1668, Sant Pere va patir una destrucció que va obligar a traslladar a Gombrèn, la parròquia a l'any 1695 deixant-hi a Montgrony, únicament una capella amb uns ermitans. A l'any 1958 l'església fou novament restaurada per la Diputació de Girona, conservant-se actualment en perfecte estat. L'edifici de Sant Pere de Montgrony està considerat com un dels millors exemplars d'església trevolada. L'antic castell de Mataplana està actualment en runes, dins una finca privada, i només es pot visitar lliurament tots els primers dilluns de cada mes, recomanant no entrar-hi fora de la data especificada, pel perill de possibles accidents. Fa uns anys va ésser descobert després de les prospeccions arqueològiques, portades a terme pel departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Posteriorment les restes del castell van ésser consolidades i algunes de les troballes estan exposades actualment en el Museu del Comte Arnau a Gombrèn. L'edificació es troba al centre de l'antiga baronia de Mataplana i havia estat un palau fortificat d'estil romànic entre els segles XI i XIV amb una capella i un barri. Fou el bressol i estada del llinatge dels Mataplana, família primer de barons i després de comtes a l'unir-se amb els Pallars, de fama reconeguda per les seves activitats en la forja emblemàtica de la identitat nacional catalana. Mataplana era cort de trobadors. Dins l'àmbit de la literatura provençal, d'Hug de Mataplana se'n coneix el seu perfil psicològic i l'ambient acollidor i fastuós de la seva sala; els seus judicis d'amor i la seva poesia eren sublims. Hug de Mataplana fou eclesiàstic, jurista i conseller del rei Jaume I, a més d'ambaixador en afers papals. Al segle IX el terme de Castellar de n'Hug, juntament amb gairebé tota la vall de Lillet, restà integrat en els dominis dels comtes de Cerdanya, els quals assoliren llur màxima expansió territorial amb Oliba Cabreta, titular del comtat de l’any 966 al 988. Però, com tota la vall de Lillet, no formà part, en aquesta època, del comtat de Berga, sinó del de Cerdanya i fins ben entrat el segle XIII no quedà adscrit al Berguedà, en ésser incorporat als dominis de la vegueria o sotsvegueria de Berga. D’altra banda, des del segle XII Castellar pertanyia als dominis dels Mataplana, dominis que cap al 1350 adquiriren categoria de baronia, centrada en el seu castell, situat al poble veí de Gombrèn. Els Mataplana afavoriren i estimularen el poblament de Castellar en diverses ocasions. La més notable fou la carta de franqueses atorgada per Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana, el 18 d’agost de 1292, a totes les persones que anessin a establir-s’hi. Aquest document, veritable carta de poblament, deixava els habitants de Castellar francs de censos i serveis (excepte 12 diners anuals per les cases i horts) i lliures dels anomenats mals usos; els concedia llibertat de treball i de conreu (reservant-se el delme, la primícia i la vuitena part dels fruits de la terra) i llibertat de moviment dins el termini d’un any. També els alliberava del servei de guaita i de bada en el castell, en temps de pau. Finalment els concedia garanties en els procediments judicials, que s’havien de celebrar, en tot cas, al mateix terme de Castellar. Aquestes franqueses foren reconfirmades l’any 1345 per Ramon Roger, comte de Pallars i senyor de Mataplana. La baronia de Mataplana passà a poder de Pere Galceran II de Pinós per compra, realitzada l’any 1373, i encara que en vengué una part tres anys més tard, Castellar de n'Hug restà dins les possessions dels barons de Pinós i Mataplana, que foren els seus successors. El primer d’aquests, Bernat Galceran de Pinós, jurà l’any 1383 de mantenir i conservar els privilegis dels habitants de Castellar. Castellar de n'Hug es veié afectat per les guerres carlines, especialment la tercera, en què hi hagué a les envistes del poble una batalla important, en la qual les tropes carlines comandades pel general Savalls foren derrotades pel general alfonsí López Domínguez. Les famílies de Castellar de n’Hug a començaments del segle XX, vivien com la gent d’alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es podien desenvolupar en aquest territori: la ramaderia, i una activitat no d’acord amb la llei, coneguda com el “contraban”. La posició estratègica de Castellar comporta importants implicacions tant en temps de pau, com especialment, en temps de guerra i de postguerra, amb la duresa de la frontera en temps de guerra, fet que comportà que es convertís en zona de pas de refugiats i escàpols d’una violència tan gran com la guerra. L’any 1860 el poble comptava amb 1005 habitants, el 1900 570 habitants censats i el 1920 havia augmentat a 700, segurament degut a la instal·lació de la Fàbrica Asland. En l’actualitat té uns 150 habitants censats, dels quals uns 90 són veïns i residents habituals. A 1.300 metres d'altitud i sota mateix de Castellar, trobareu les Fonts, el naixement del riu Llobregat. Es tracta d'un espectacle natural d'aigua i natura, que ofereix un gran ventall de diferents tonalitats de colors al llarg de tot l'any, i que mereix que us atureu a contemplar el naixement d'un riu que a vertebrat Catalunya i que fins arribar al Mediterrani, passa per 28 municipis. L'aigua surt de la roca calcària i és el resultat de les aigües de la pluja i de la neu que durant l'hivern s'acumula als cims més propers com el Puigllançada i la Tossa d'Alp. La surgència principal en forma de cascades és un espectacle que a la primavera, durant el desglaç, fa posar els pèls de punta. Des de un mirador, podreu veure i gaudir de la força i bellesa de l'aigua. (www.turismecastellardenhug.cat)
La tradició més important és la força amb que es manifesta per aquestes contrades la llegenda del comte Arnau, cosa que fa que hi hagi molts llocs i fets relacionats amb aquest important personatge del folklore català. Gombrèn és segurament on va néixer la tradició, a conseqüència de la cançó que narra les malifetes del comte i de la necessitat popular de creació d’un mite que sintetitzés el feudalisme que es patia en una altra època. Això feu que la baronia de Mataplana, per la seva proximitat a Gombrèn i, potser, responsable de part de les culpes imputades, prengués el protagonisme de la llegenda. Les restes del castell de Mataplana, els altres racons relacionats amb el comte Arnau i el museu de Gombrèn són els millors llocs per a conèixer de més a prop la llegenda.
Què, ara millor per emprendre aquest camí? Doncs vinga!
Dia: dissabte 11 d’octubre Sortida de Masquefa: 7 h Pels inscrits de fora de Masquefa cal concretar lloc i hora de trobada Horari de ruta: 3:30 h + el temps que es dediqui a observar i fotografiar els indrets del recorregut Desnivell: 600 mts Arribada a Masquefa: 20 h aprox. Important: saber el nombre de participants per organitzar la logística de tornada al lloc d’inici Preu soci: 10 € Preu NO soci: 13 € Més informació a ceanoia@hotmail.com També tots els divendres de 19 a 21 h al carrer Crehueta, 33 de Masquefa - 937726720 MÉS IMATGES |