Els Departaments de Salut i d’Educació i la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, han editat els opuscles A mi també em passa. I a tu? i Fes-te’l teu!, «adreçats», segons les paraules de la seva presentació oficial, «a joves i adolescents (entre 10 i 16 anys) amb l’objectiu de facilitar el coneixement, la cura del propi cos i hàbits i conductes saludables, com el sexe segur i la prevenció del VIH/Sida».
El bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, mirant d’ajudar els fidels cristians i tots els qui tenen un afany sincer per defensar la dignitat de la persona humana, especialment els pares i educadors, ens sentim amb la responsabilitat de dir una paraula sobre aquest fet, que considerem de gran transcendència social i cultural:
1. Reconeixem l’oportunitat que tenen els responsables del Govern de Catalunya, dintre de les seves competències legals, de contribuir a la lluita preventiva contra la malaltia de la sida.
2. Tanmateix, el que es presenta en aquests materials didàctics com una mena d’higiene o medicina preventiva, tant en la seva formulació («hàbits i conductes saludables») com en el seu contingut, de fet va més enllà de l’àmbit estrictament cientificoterapèutic, i s’introdueix en el terreny dels valors fonamentals i de la seva transmissió. Així, inclou una valoració del cos humà i de la sexualitat, un concepte específic d’amor interpersonal de la parella desvinculat de la família, una valoració de l’enamorament, de l’homosexualitat i l’heterosexualitat, de la relació afectivo-sexual dels adolescents i joves, i de diverses pràctiques sexuals.
3. Aquesta matèria pertany essencialment a l’ètica i a l’educació moral, i, en conseqüència, els primers responsables són els pares: ells són qui tenen en primer lloc el deure i el dret de definir els valors, organitzar-los i transmetre’ls als fills.
4. En aquest sentit, considerem inacceptables aquests materials, pel fet que depassen les competències pròpies del poder polític, el qual no pot imposar ni afavorir una determinada ideologia, sinó que s’ha de limitar a garantir la preservació de la salut dels ciutadans i el pluralisme legítim d’idees i opcions educatives.
5. Si els responsables de la campanya es fan enrere en aquesta intromissió, tothom en sortirà beneficiat. Se’n beneficiarà el poder polític, perquè no trepitjarà un àmbit que no li correspon i demostrarà amb fets que accepta i promou la legítima diversitat social més enllà de si la comparteix o no. I se’n beneficiaran els pares, tant els creients com els no creients, perquè tots tenen el mateix dret d’exercir la seva responsabilitat com a educadors dels seus fills, sense una influència il•legítima que molts d’ells consideren negativa. I, per descomptat, i en primer lloc, els infants.
6. Considerem que la sexualitat humana és quelcom més profund, positiu i humà que no pas el concepte que volen transmetre els opuscles esmentats: creiem que la sexualitat humana no és un joc per a gaudir-ne, sinó aquell suport físic i psicològic de l’encontre amorós entre l’home i la dona, en l’àmbit de la família, i que, per tant, ha de ser educada com s’han d’educar totes les capacitats afectives, per tal que esdevinguin instrument d’un veritable amor, amb tot el que això comporta. És aquest nivell bàsic el que pot ser més efectiu en la lluita contra la sida, i és precisament això el que aquests opuscles ometen.

Tarragona, 6 de novembre de 2007