Carme Junyent no va manifestar ahir cap mena de dubte sobre la situació del català a Andorra. "Mireu-ho des de l'angle que vulgueu, el català és una llengua en procés d'extinció", va dir després de conèixer la xifra d'ús social d'aquesta llengua al Principat, segons les xifres que té el Ministeri de Cultura: el 29%.
La lingüista i directora del Grup per a l'Estudi de les Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona va posar sobre la taula la xifra que la Unesco ha establert com a llindar per considerar una llengua en procés d'extinció: el 30% d'ús social.
"Quan he conegut la xifra a Andorra m'he quedat esfereïda, no només perquè és molt baixa, sinó pel valor simbòlic que té: traspassa el límit de la Unesco!", va explicar abans de pronunciar la conferència d'ahir a la nit a la Universitat d'Estiu dedicada al patrimoni cultural immaterial i la llengua. Junyent no va ser capaç de donar a priori una fórmula eficaç per superar la situació. "Contra això, no sé què es pot fer. El Servei de Política Lingüística té excel.lents professionals, molt creatius però necessiten molt de suport", va comentar. Per a l'experta catalana, abans que res, "s'ha de remuntar aquesta dada, l'objectiu és el 31%, no el 100%, si no fracassaran".
La lingüista, que es va autoexcloure amb humor dels cercles "oficials" de la sociolingüística acadèmica (tot i pertànyer a la Universitat de Barcelona), va subratllar la importància de la transmissió per a una llengua. "A Catalunya hem caigut en un error: hem oblidat que l'únic que fa perdurar una llengua és que es transmeti. Hi ha llengües sense televisió, sense escola, sense jutjats que es transmeten de pares a fills, tot això és útil però no imprescindible", va explicar. Sobre Catalunya, va manifestar que la situació és difícil, però encara no està perduda. "No estem en un moment irreversible. Estem en un moment clau: quan la generació nascuda entre el 1973 i el 1983 hagi tingut tots els fills, veurem com evoluciona el tema".
TREBALL AMB IMMIGRANTS
El Grup per a l'Estudi de les Llengües Amenaçades que dirigeix Junyent treballa entres àmbits: la recerca, l'assessorament a les escoles per a l'acollida d'alumnes immigrants (són autors de la Carpeta de la Diversitat Lingüística) i la dinamització cultural (amb iniciatives com ara la gimcana de les llengües, en la qual ja han participat més 1.000 persones a l'Hospitalet, 1.300 a Masquefa...).
Junyent va explicar ahir la feina de preparació del material per a les escoles. "Amb els immigrants hem fet el que no ens agrada que facin amb nosaltres: generalitzar. Donem per fet que els pakistanesos parlen urdú, la llengua oficial però que només parlen el 10%, i la majoria parlen panjabí. Molts equatorians parlen quítxua i no espanyol..."
Per això van començar a fer un inventari de totes les llengües parlades a Catalunya. Ara que l'inventari està pràcticament acabat ("només surten curiositats molt molt estranyes"), han trobat que a Catalunya en aquests moments es parlen 260 llengües, entre elles el "macà dels pigmeus, el maorí, la dels esquimals, els lapons o els jívaros", va dir.
Però no totes aquestes llengües tenen prou parlants per sobreviure al país veí. Segons les dades del Grup de recerca que lidera Junyent, "només 40 d'aquestes llengües tenen un número suficient de parlants per ser perpetuades a Catalunya. Aquest inventari dibuixa un panorama per a la planificació del futur", va explicar la sociolingüista catalana.
Maig
