Castanyada sota la pluja

Club Excursionista Anoia

02/11/2008

Tot i la pluja, el CEA celebra la Castanyada amb una caminada nocturna.

Tot i que pel matí el sol es va deixar veure i quan les temperatures havien decidit recuperar-se desprès d’uns dies humits i freds, els núvols van reaparèixer i van tornar a descarregar aigua just en el moment que el CEA iniciava la caminada.

L’aigua però, sols va aconseguir espantar a uns quants. Tot i plovent, la caminada es va desenvolupar sense interrupcions. Primer, des del local del Club Excursionista fins a Can Valls; un bon inici per a preparar als participants en equipar-se bé per rebre el fort aiguat que els cauria més endavant. Desprès, i resseguint el camí que, entre vinyes, va en paral·lel a la via del tren pel seu costat dret fins a Can Bonastre, el recorregut es tornà una mica més costós degut a que la pluja anava en alça. Els participants menys equipats ja notaven síndromes d’incomoditat. Vorejant les atractives instal·lacions de Can Bonastre, els participants observaven fascinats l’atractiu paisatge que la il·luminació d’aquestes dibuixaven en la foscor de la nit. Ara, tocava el tros de recorregut més complicat i entretingut. També volem dir que, potser, va ser el més divertit. El tram comprès entre Can Bonastre i l’Ermita de Sant Pere (Cementiri Vell), s’havia convertit en un fangar. L’aigua seguia caient amb força, el calçat s’enfonsava en el fang sense obeir als peus quan aquests s’aixecaven per a intentar un altre pas. Quan aquests es decidien a sortir, s’enduien una bona sola de fang obligant a fer un gran esforç per aixecar aquell peu transformat en una mandonguilla de vora tres quilos. Els riures i els crits, sortien de la foscor per escampar-se per tota la vall. Els llums de les llanternes ja s’apropaven al Cementiri Vell i, allà, temps per unes fotos. Sense perdre gaire temps, el grup, encarà la baixada cap a la riera i tot seguit la pujada cap el cementiri. Allà, les castanyes, els moniatos i els porrons de moscatell, van ser la recompensa pel grup, que, qui més qui menys, havia gaudit d’una caminada sota la pluja (i damunt del fang) per celebrar d’alguna manera diferent la festa de la Castanyada.

Els amics de la botiga “Fruites i Verdures Yolanda” de Masquefa, van estar treballant i patint també l’aiguat, muntant una carpa davant el cementiri i torrant les castanyes perquè quan arribés el grup, poguessin gaudir plegats de la festa, tot menjant unes castanyes (gallegues) calentes i remullant la gola amb moscatell de La Beguda Alta.

La resta, ja us la podeu imaginar; cadascú a casa seva, una dutxa d’aigua calenta i a dormir.

... o potser no?