Entre els flagells del raïm, els més coneguts són el míldiu i la malura. Aquests dos fongs són controlables amb una bona aplicació de producte amb base de coure contra el míldiu i sofre contra la malura. Els fongs depenen molt de les condicions climatològiques per evolucionar, però en major o menor mesura, controlats o fora de control, aquests fongs hi són sempre.
I no estan sols. Hi ha altres flagells que cal controlar. Un d'ells és la lobesia botrana, coneguda com la papallona del raïm, el corc del raïm o el cuc del raïm. Es tracta d'un insecte que cada any apareix a les vinyes i que, justament aquest dies, arriba la seva primera generació. D'ara i fins a l'agost, hi haurà dues generacions més. Cadascuna d'aquestes generacions repetirà un mateix cicle. El mascle busca la femella, la fecunda, aquesta pon els ous i d'aquí naixerà la futura generació. La primera generació no és nociva per als raïms, senzillament, perquè no n'hi ha. La segona i la tercera sí que seran perilloses, perquè aquestes papallones ponen els seus ous en els grans de raïm. Això provocarà que quan neixin les larves, foradin la pell dels raïms i, això serà l'origen d'un focus de podridura (botritis).
Cada cop els productes que s'apliquen al camp estan més subjectes a control i tenen més limitada la seva composició. Afortunadament per al medi. Tradicionalment, contra el corc s'aplicava un insecticida. Això suposa l'eliminació de les papallones, però també d'altres insectes que per nombre o activitat no eren l'objectiu de l'aplicació, la qual, per força, era indiscriminada. Això a més del risc que suposava la inhalació del producte per part d'aquell qui en feia l'aplicació.
A can Castany fa cinc anys que estem experimentant amb les feronomes de confusió sexual. Ho hem anat ampliant, i ho hem fet d'acord amb algun veïns, però aconseguíem reunir poques hectàrees, i encara amb llacunes a l'interior que desvirtuaven el procés. Però cada any hem ampliat i des de l'any passat que l'aplicació l'hem generalitzada a tota la finca.
Aquest any, per primer cop, es crea una ADV (agrupació de defensa vegetal) amb l'objectiu d'harmonitzar els tractaments i la taca on s'aplicarà aquesta tècnica superarà les 500 hectàrees i agafarà vinyes des de Gelida fins a Masquefa. Es tracta de penjar cada 4 o 5 ceps uns difusors de feronomes (femenines) per tal de confondre al mascle i evitar la proliferació d'aquest insecte. El mascle sent olor per tot de la femella, però és incapaç de trobar-la, ja que es crea un núvol de feromones que fa inviable la trobada. Lògicament, quan més gran és la taca on s'aplica aquesta tècnica, més segur és el resultat, perquè els insectes poden aparellar-se a la vinya del veí i anar a fer la posta a la del costat. Del que es tracta és de rebaixar la població fins a un nivell acceptable.
Les feromones estan a l'interior d'un tub de plàstic, que està unit a un filferro també plastificat, i que cal penjar de les brocades dels ceps, preferiblement abans no brotin, perquè facilita la feina. El fabricant del producte garanteix que aquest alliberarà feronoma durant cinc mesos, a mesura que s'anirà degradant el plàstic. La dificultat rau en aquest punt, trobar una determinada composició de plàstic que suporti aquesta lenta degradació. La feromona en sí sembla que no és complicada d'obtenir científicament. Curiosament, els fils dels que us parlo es fabriquen al Japó. Sorprèn que els mascles d'aquí s'excitin amb les feromones d'allà. Però només cal fer una ullada a les pàgines de contactes dels diaris per veure que aquest fenomen no és exclusiu del cuc del raïm i també comença a afectar els mascles humans.

Font:  www.penedesfera.cat