L'Hanami de Masquefa: una bonica jornada, digna de tornar-la a fer

aMasquefa.com

26/04/2010

El passat diumenge dia 18 d’abril es va celebrar l’Hanami a Masquefa. Fins a l’hora de la trobada estava plovent i es va estar a punt de suspendre l’acte, però a l’hora anunciada la pluja va parar i es va decidir tirar-ho endavant. Tot i que aquest temps plujós va espantar a molts i va fer minvar força considerablement l’assistència.

A l'hort dels cirerers, quan tothom ja s’havia assegut i començat a esmorzar, el Jordi Muntané va fer la presentació de l’acte i dels poetes que ens dirien els seus poemes. En una primera part recitaren els poetes que s’havien anunciat, la Marisa Olivera, Oriol Prat i Xènia Dyakonova. En una segona part ho varen fer els poetes Pere Urpí, el Jordi Muntané, que també va recitar un poema de Josep Gibernau, i la Josepa Ribera.

Al finalitzar el recital de poesia, la Remei Sistaré de L’Alzinar i Francesc Mas d’Amics arbres · Arbres amics van lliurar als poetes participants un ram de farigola florida i un lot de publicacions sobre Masquefa editades per l’Ajuntament. A continuació l’Alzinar va convidar a tots els assistents a te, pastes i galetes.

Tot va anar molt bé. Va ser una celebració molt bonica i agradable. Uns poetes excel·lents i uns bells poemes molt adients amb el sentit de la festa. L’hort dels cirerers esplèndid, el brunzir de les abelles treballadores sense parar i el paisatge que ens envoltava preciós. Una jornada digna de tornar-la a fer.

Poemes llegits

Nus

Només som i vivim sota les pàgines d’un poema sense fi
que convoca mots tan pàl·lids
com l’aurora boreal, desorientada
entre la nit i el dia

o l’instant límit del blanc al negre que és l’espai
o les nits blanques de juny ran del Neva perplex
o els signes de puntuació que sangglaçats de por

s’interroguen de sobte
–potser absurdament- sobre:

què cal emportar-se
quan te’n vas per sempre?

Pere Urpí

El temps en el teu temps

Dins del temps quiet que viu clavat en l’aire,
vaig tatuant-me dates a l’espatlla
en números romans, perquè hi perdurin
mineralment.

M’escric el temps en el teu temps,
esculpint el desig als dits llarguíssims
que tempten llargues nits,
no sé com dir-t’ho,
efervescents

com una cita nova.
O com l’impuls que cada dia em porta
quan torno a casa d’hora per trobar-te,
sabent que raure enlloc
és no tenir-te.

Pere Urpí

Amics Arbres

Els arbres
amaguen les mans,
si els abraces.
I escapcen la mirada
en palpar l’escorça.

- On ets? Sentiràs a dir.

La soca t’engoleix.

Miraràs enrere.

I sense ni un bri de basarda,
t’amagaràs per a sempre.

Jordi Muntané

Esgarrifança

Mai he gosat dir-te
que no m’agraden les cireres.

Premudes al puny,
en vessa sang,
un gest inútil.

Jordi Muntané

Cireres

Tu que ets de les matineres
i et deleixes per trescar,
vine a l’hort, que les cireres
ja es cansen de madurar.
Sortirem de matinada,
quan comença a clarejar
que és l’hora que la rosada
les acaba de rentar.
Seran sucoses i fresques,
vermelles com els robins
i més dolces que les bresques
dels teus llavis coral·lins.
No et posis les arracades,
que, tot omplint el cistell
de cireres ensucrades,
jo te’n triaré un parell.
Baixant fins sota l’orella,
d’alguns fadrins indiscrets
que t’han fet tornar vermella,
furejaran els secrets.
Sempre que mouràs la testa,
destriant-se dels cabells,
semblarà voguin a festa
amb dringar de cascavells.
Si la set massa et provoca,
te les menges pel camí;
però al dur-les a la boca,
pensa amb mi.