Més d’un centenar de masquefins van anar de Masquefa a Montserrat a peu i van tornar amb dos autocars.

El diumenge 9 de maig a les 5:00 de la matinada, a la plaça de l’ estació
L’ ALZINAR estava ple de Masquefins i Masquefines, tots equipats amb botes, motxilles, bastons i sota el jersei la samarreta blanca que es va dissenyar per a aquesta ocasió, pintada per la pintora local Assun Clossas.

Vam repartir els fanalets , els encenguerem i vam fer la foto d’ honor i tot seguit començava l’ aventura. Vam sortir fosc i negra amb els fanalets encesos i després amb els lots fent com una cuca de llum pel camí direcció a Can Mata. De mica en mica el dia s’anava despertant.

Passant per uns corriols preciosos on els ocells ens deien el bon dia en un matí de primavera. Vam passar per camins, rieres, barrancs i boscos. De tant en tant vam anar fent paradetes perquè el grup s’anés agrupant, on vam poder veure aigua de la font de Pierola (allà ens vam trobar el grup que venien del Vendrell a Montserrat) i vam pujar la pujada del “ mata-machos” on vam passar pel costat de la” trialera de la calavera” i l’ermita mig enderrocada de Sant Salvador. Paradeta a dalt de la Serra Alta i baixada per un corriol fins a Collbató on ens vam trobar amb la resta de Masquefins que venien amb autocar .

En total erem més d’ un centenar. Vam esmorzar per agafar forces i el grup ens vam dividir.
Camí llarg i més planer amb el Joan Albiol ( duatleta ) i camí més curt i fort , amb el Salva Santacana ( el noi de la Pera ) per tornar-nos a trobar a la “ Roca Blanca” ( estelada ) i llavors anar serpentejant la muntanya fins arribar al Monestir. Ens vam creuar pel camí amb els atletes que corrien la cursa de l’Alba ( 25 Km ) pujar i baixar Montserrat corrents.

En total vam tardar de 5-6 hores caminant. Un cop a MONTSERRAT la gent va poder anar a escoltar el cant del Virolai per l’ escolania de Montserrat i/o adorar a la Moreneta i posar un ciri. També podies anar a comprar mel, mató, coca o formatge a les paradetes. I a la 13.00 ens vam retrobar tots a la plaça on feien balls popular catalans. Foto a les escales de la plaça de tots els heroïs i heroïnes i cap a Masquefa amb els dos autocars, a dinar a casa i una bona migdiada.

Haig de mencionar que el més petit del grup tenia 10 anys i el més gran seixanta i pocs.
Un detall és que havien més dones que homes. Que el Jordi es va adormir, va sortir l’últim i va arribar el primer corrents fins a Collbató.
També hi havia un admirable papa que portava el seu nen de 2 anys amb una motxilla a l’esquena.
.

Un dia perfecte d’esport, natura i aventura.

Fins l’any que ve.

Salva Santacana