La muntanya de Montserrat ha tornat a ser l’indret escollit pel Club Excursionista Anoia per a posar punt final al calendari anual de sortides. Una tranquil•la i atractiva excursió per la zona de Tebaida reuneix a vells i nous companys del club masquefí per a fer camí en una matinal on la climatologia ha permès observar un ampli horitzó.
Com de costum, un cafè ha estat l’excusa per marcar el punt de trobada dels excursionistes. Aquesta vegada ha estat al bar del mateix monestir.
El camí s’inicia ascendint per les Escales dels Pobres situades a la plaça de l’Abad Marcet i seguint les marques vermelles i blanques del GR 172, passant pel Pas dels Francesos i arribant a la plaça de Santa Anna. Desprès d’aquesta pronunciada pujada el camí gira a la dreta i segueix pujant, ara bastant més planer, fins a la Miranda dels Ermitans on s’aprofita per fer unes fotografies. Ara, el camí trenca a l’esquerra i s’abandonen les senyals del GR i es prenen les del PR C-19. A la poca estona s’arriba a l’Ermita de Sant Benet, utilitzada actualment com a refugi i amb un estat de conservació llastimós. Allà, el grup és sorprès pel guarda del refugi on actua amb certa mala educació dient que el refugi resta obert tots els dies de l’any però que no els pot deixar passar degut a que en aquells moments el seu interior no està en condicions de que ningú el pugui veure. Tot i aquesta curiosa situació, el grup no dona més importància al fet i reinicia de nou el seu camí endinsant-se en el bosc i prenent el desviament de l’esquerra, i que desprès d’una assenyalada pendent porta als excursionistes a les portes de l’Ermita de Sant Salvador, enclavada sota mateix de la balma que forma l’agulla de l’Elefant. Aquesta ermita també resta guardada tot i el poc espai del que disposa. Els membres del grup masquefí visiten l’interior d’aquesta. Sant Salvador també resta amb un estat de deixadesa tot i que l’indret es curiós i pintoresc. Ara arriba el moment de fer un mos i per això el grup es desplaça fins al Coll de Sant Salvador on es pot observar tota la serralada pirinenca i on la neu destaca les puntes des del Bastiments al Puigmal, el Port del Compte, del Moixeró al Cadí, Andorra i el Parc d’Aigüestortes i Sant Maurici. I al davant més proper i entre altres; el Cavall Bernat, el Montgrós i fins a Sant Jeroni. La bota de vi i el termo amb cafè aportat a l’excursió per part de diferents participants rodola per les mans de la resta.
El grup retrocedeix i recupera les senyals grogues i blanques del PR per assolir el proper objectiu: l’Ermita de la Trinitat. Aquesta, amb un estat deplorable, deixa amb evidència a l’Abadia de Montserrat o la competència corresponent la qual hauria de tenir més cura de l’estat de conservació de la muntanya, la seva historia i el seu interès cultural, cosa que no sembla que estigui gaire per la causa. Resulta vergonyós veure com dia rere dia l’abadia s’omple de visitants vinguts d’arreu del món gràcies a la promoció turística que aquesta realitza, la qual no costa de fer-nos imaginar lo ràpid que es deuen omplir les arques d’aquesta, ignorant el fi amb el que es destinen tants i tants diners quan la riquesa cultural de la muntanya i un dels tresors més estimats dels catalans va desapareguent poc a poc sota el desgast de l’erosió natural de la climatologia i la que es produeix pels brètols que l’assalten diàriament. La petita Ermita de la Trinitat resta sense porta i amb l’interior pintat salvatgement. Enclastades a la façana davantera, es poden divisar els metalls de bales disparades quasi segur per a satisfer a algun d’aquests brètols que van fer parada algun dia per allà. Al seu costat s’alcen les restes de la que hauria estat una gran edificació. Els excursionistes arriben al Pla de la Trinitat per iniciar el descens cap a les dues darreres ermites. En principi el sender resta ben definit fins al moment que els responsables del CEA han de parar compte i guiar a la resta del grup per un tram gens clar i de pendent relliscosa. A l’estona, aquests ja es troben posant per la foto de grup sota mateix de l’Ermita de Sant Dimes, situada damunt mateix del monestir i coneguda també amb el nom de l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro. Encastada en una roca, l’ermita de Sant Dimes gaudeix d’unes magnifiques vistes de les ermites visitades anteriorment tot i que no es pot entrar a visitar-la degut a la seva situació estratègica sobre el monestir.
Per acabar amb aquesta ruta cultural, el grup arriba a l’ermita de la Santa Creu on també hi troba un raconet idíl•lic en millor estat de conservació i un mirador encapçalat per una creu feta amb troncs. De tornada s’agafa el camí dels Totxos, alternativa al GR 172, que els du de nou a la plaça de Santa Anna on s’agafaran les escales de baixada fins arribar al punt de partida.
Una vegada més, la muntanya de Montserrat ha mostrat la seva bellesa a través dels excursionistes masquefins.
Amb la compra d’un formatget o una fantàstica terrina amb mató de Montserrat la sortida es dona per acabada al mateix temps que el CEA també dona per finalitzat i completat el seu calendari del 2013. Petons, abraçades i bons desitjos entre els excursionistes per l’any que està a punt de començar.
El Club Excursionista Anoia aprofita aquesta crònica per desitjar a tots els seus seguidors un any 2014 esperançador, feliç i LLIURE.
MOLTA MUNTANYA PER A TOTS !!!