El Club Excursionista Anoia ha triat un dels racons més atractius de la comarca d’Osona per a la seva primera sortida del 2014. La ruta triada pel grup desplaçat a la subcomarca del Collsacabra unia la població de Tavertet amb la de Rupit. Tavertet resta situat al nord-est d’Osona limitant al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb la de Les Guilleries. El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això i l'espectacular entorn natural que l'envolta amb frondosos boscos i cingleres juntament amb el fantàstic mirador que significa la seva situació geogràfica sobre el pantà de Sau, el proveeixen d'un encant molt especial. I Rupit, tal com va escriure Josep Ma. de Sagarra ”... és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català”.
Primer però i per iniciar la jornada en bones condicions, el grup es completa al “Restaurant 4 Carreteras” de Tona i entra en calor amb uns cafès amb llet, uns boníssims entrepans i la fantàstica bolleria del que es proveeix el restaurant diàriament, sobretot d’uns ensucrats i inigualables croissants. En acabar, cal enfilar la carretera en direcció Roda de Ter, Santa Ma. de Corcó i Tavertet, on es deixa el cotxe just davant la façana de la Casa de Pagès El Jufré i s’inicia el camí en direcció a Rupit.
Els excursionistes segueixen les marques blanques i vermelles de GR que coincideixen durant la majoria del recorregut amb el sender 2 i el 151. El camí transcorre vora els cingles de l’Avenc i els del Pla Boixer que tot i que dues terceres parts es desenvolupen per ferm encimentat, el paisatge resulta divers sota un cel força ennuvolat d’hivern. Desenes de caixes niu pengen de les branques de fantàstics arbres, fonts i vaques acompanyen les passes dels caminaires. Es passa a la vora de la casa de turisme rural de L’Avenc, indret de gran interès cultural, notable exemple del gòtic rural català i Bé Cultural d’Interès Nacional que compta amb la part més primitiva datada el segle XIII. A l’estona es passa pel Pla Boixer on les vaques jeuen tranquil·les no fent cas dels vianants que s’aturen a fer fotos i gaudir de l’indret. Arribats a Rajols, el grup trenca a la dreta deixant de banda el GR151 juntament amb el ciment del terra. Ara es segueix el corriol que els durà directes i amb una baixada pronunciada fins a l’objectiu. Rupit els reb de la millor manera. Una imatge de postal amb els seus carrers i cases dels segles XVI i XVII donant un ambient ancestral i rústic, i el pont típic sobre la riera que uneix les dues ribes construït l’any 1945 i que significa un dels atractius més emblemàtics de Rupit. Els innumerables hostals i els aparadors de les botigues oferint els millors embotits de la zona fan que els nostres excursionistes es plantegin avançar l’hora de dinar i cerquin un bar on poder degustar algun d’aquests productes. Cal Rellotger, un bar situat en un dels millors racons de la població i el que en el seu interior guarda innumerables rellotges de tot tipus, és el lloc escollit gràcies a la permissió en poder acollir a la companya de quatre potes membre fidel del club masquefí. En acabar l’àpat, s’acaba de fer la volta pel poble i, desprès de la fotografia de grup, s’enfila de nou el camí de tornada.
A l’alçada de L’Avenc, un grup de voltors s’apropa als caminants per ser fotografiats. Poc a poc s’arriba al final de la ruta i es fa entrada als carrers de Tavertet, on les plaques que indiquen els seu nom resten encapçalades per una senyera estelada. Per acabar la jornada, el grup espera la posta del sol realitzant les darreres instantànies. Un batut de xocolata, petons, abraçades i fins la propera.