L’entitat codirectora de l’acte de regeneració de la Flama del Canigó, Associació Flama del Canigó d’Igualada de la que el Club Excursionista Anoia (Masquefa) hi forma part, planta cara als canvis proposats pel Cercle de Joves de Perpinyà i realitza la regeneració del Foc tal com la tradició ha fet durant els darrers seixanta anys.

La Flama del Canigó va tornar a Masquefa de mà del Club Excursionista Anoia que participà un any més en la regeneració celebrada la nit abans al cim d’aquesta mítica muntanya.

Com cada any, el Foc representatiu del sentiment català envers les tradicions, la cultura i la llengua va ser renovat al cim de la pica del Canigó a 2784 metres d’altura, va ser portat pel club excursionista masquefí i les fogueres de Sant Joan van ser enceses amb aquest foc tancant de nou el cercle i complint amb la tradició. També cal dir que Masquefa s’hi aboca plenament perquè aquesta festa sigui cada any més lluïda i les entitats de la vila cada vegada hi prenen més protagonisme. Gràcies a aquestes entitats, als representants de les diverses fogueres que s’organitzen, els diversos cossos de seguretat i el gran suport rebut per part de l’Ajuntament de Masquefa, l’arribada de la Flama del Canigó i la nit de Sant Joan s’està consolidant com a una data molt especial pels masquefins.

Si més no, l’acte de regeneració d’aquest any ha pres un caire molt especial. Unes setmanes abans de la gran trobada, el Cercle de Joves de Perpinyà, codirectors de l’acte juntament amb l’Associació Flama del Canigó d’Igualada, decidiren efectuar la regeneració del Foc a les set de la tarda enlloc de fer-ho a mitja nit. Els d’Igualada es feren forts i es mantingueren ferms davant uns plantejaments absurds i sense fonaments que intentaven canviar una tradició de seixanta anys i on tot es feia amb una raó lògica i documentada. Al final de moltes converses i desavinences, es decidí que cadascú ho fes tal com les seves raons els manessin. L’Associació Flama del Canigó d’Igualada i gràcies a la seva llarga experiència i activitat envers aquesta festa, decidí recollir la Flama que es guarda al Castellet de Perpinyà en acte oficial i amb la presència dels representants de l’Ajuntament d’aquesta ciutat i el vicepresident d’Omnium Cultural i pujar-la fins al cim per realitzar la regeneració tal com marca la tradició; a mitja nit.

L’entitat igualadina espera que aquests fets es resolguin aviat i que el proper any es pugui redreçar aquesta situació i tornar a anar de mà dels seus col·legues de la Catalunya del nord.

Però no només aquest fet va alterar l’organització per realitzar una correcta regeneració de la Flama, aquest any tampoc es permetia la circulació nocturna de cotxes per la pista que enllaça el refugi de Cortalets amb la vila de Prades, així que això complicava la baixada del Foc corrents amb els diversos relleus des del Canigó fins a la Ciutat d’Igualada. Calia doncs reforçar els dos grans grups organitzatius, el que pujaria a l’acte de regeneració al cim i el que s’encarregava de coordinar els relleus des del Coll d’Ares fins a Igualada i, per tant calia el màxim de persones possibles perquè tot funcionés a la perfecció. És llavors quan els grup del Club Excursionista Anoia entrà plenament dins de l’organització reforçant l’equip que pujaria al cim i variant la seva habitual dinàmica de no resseguir la baixada de la Caravana de la Flama i tornar l’endemà havent descansat a Cortalets. Tot i això, els membres del Club Excursionista Anoia participaren en l’acte de recollida de la Flama al Castellet de Perpinyà i en totes aquelles tasques que van caldre per a reforçar l’organització.

Una vegada regenerat el Foc a dalt del cim, es retornà cap a Cortalets on els excursionistes van poder dormir un parell d’hores a les tendes abans de llevar-se i iniciar la baixada en cotxes per la pista.

Durant la baixada, els cotxes amb la gent que havia conformat el grup que havia pujat al cim es trobaria amb els que es trobaven repartint el Foc a la plaça del Monestir de Ripoll on es realitzà un acte de rebuda. Montesquiu esperava al seguici amb un bon esmorzar i el restaurant Masia L’Abadal d’Avinyò els acollia per dinar. La baixada de la Flama del Canigó integrament a peu des del cim per a segon any consecutiu es completaria amb l’arribada d’aquesta a la ciutat de Manresa i posteriorment al Monestir de Montserrat. Durant aquest recorregut amb relleus d’atletes, cal destacar la participació activa d’un dels membres de l’expedició masquefina que cobrir una vintena de quilòmetres portant la torxa pels camins i carreteres que creuen el nostre país de nord a sud. A Masquefa ho faria a les set de la tarda en punt i rebuda amb els honors de diverses entitats, d’innumerables vilatans i del seu màxim responsable.

El sopar de carmanyola, l’encesa de les fogueres i el concert de música tradicional va posar punt final a la gran festa dels Països Catalans.

Adjunt a aquesta crònica podreu trobar fotografies de la festa així com el missatge de la Flama 2015 llegit al cim durant l’acte de regeneració i el parlament fet pel Club Excursionista Anoia al arribar a la Vila de Masquefa.

Si desitgeu més informació referent a la Flama del Canigó us podeu posar en contacte amb el club excursionista a ceanoia@hotmail.com

El Club Excursionista Anoia aprofita aquesta crònica  per agrair a l’Associació Flama del Canigó d’Igualada per haver comptat amb la seva col·laboració i haver obsequiat als excursionistes amb un parell de jornades de convivència i cultura inoblidables.