El Club Excursionista Anoia es desplaçà al Parc fluvial de Vilanova del Camí (Anoia) per realitzar una excursió per la zona de Els Esgavellats, una zona atractiva, desconeguda i digna de ser visitada i recorreguda.

L’Anoia, una gran comarca desconeguda per a molts, posa a l’abast de tothom inimaginables racons on poder gaudir de la natura i de passejos que no ens deixaran indiferents. Indrets molt propers els quals ens submergeixen en uns espais que de vegades sortim a cercar-los molt més lluny i dels quals ignorem que els tenim al costat de casa.

La zona de Els Esgavellats és la part que sobresurt més de la serra que tanca la conca d’Òdena per la banda de Vilanova i que es perllonga vers Collbàs i Miralles, amb una derivació cap a la Tossa de Montbui, trencada per l’acció d’alguna falla, i que ha patit amb força l’acció dels agents erosius externs com el vent i la pluja que han provocat formacions rocoses amuntegades, de grans blocs envoltats d’una rica vegetació.

Amb l’objectiu d’anar descobrint el nostre entorn més proper, el Club Excursionista Anoia organitza vàries sortides al cap de l’any que ens permet realitzar matinals tant atractives com va ser aquesta a Els Esgavellats de Vilanova del Camí.

La ruta partia de la zona esportiva d’aquesta vila anoienca i encarava la serra de Collbàs passant per la font de la Noia i prop la masia de Can Titó, les fonts de l’Aguilereta i la de les Abraçades, i a l’alçada de Can Baldudes els caminaires es desviaren per un corriol que els portà a una de les pistes principals que els col·locà a la mateixa entrada de la zona de Els Esgavellats. Tot i la senyalització de peu de pista, una vegada s’entra en el bosc on es troben les curioses figures que formen els diversos blocs de pedra, resulta un xic entretingut trobar el camí exacte a seguir degut a que aquest no està gens assenyalat.  El grup seguí fins trobar la pista situada més a munt i realitzar els corriols de Els Esgavellats de baixada passant per passadissos estrets i descendint per unes escales de fusta col·locades per fer el camí més juganer. Una vegada acabada aquesta mena de laberint, va ser l’hora de fer una parada i treure l’entrepà per acabar de decidir la ruta que es duria a terme tot seguit. Bé, de les motxilles no només es van treure uns entrepans si no també alguna que altra bota de vi.

De nou al camí, els excursionistes s’enfilarien fins al turó de l’Aromir i seguirien la carena gaudint d’unes fantàstiques vistes de la vila de Carme i guanyant el curiós coll de la Llentilla, o també anomenat de la Llentia. Aquest indret s’anomena d’aquesta manera degut a que l’abundància de nummulits, grup de fòssils característics de l’eocè marí que reben aquesta denominació popular per seva semblança amb el llegum homònim. En aquest indret es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. Es van extingir a la fi de l’oligocè (fa vora 34 milions d’anys). Eren protozous marins gegants de pocs mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre. Allà, els excursionistes s’entretenien una estona en cercar restes fòsils i observar aquestes llenties. A l’estona s’arribà al santuari de Collbàs el qual està documentat l’any 1318 i depèn de la parròquia de Carme situada a tant sols dos quilòmetres i que s’observa a la perfecció des del mirador d’aquest santuari.

La tornada es faria més directe per guanyar temps a la matinal tancant-la amb una ruta circular que es passaria per davant mateix de la masia de Can Bernades i tornant al punt d’inici.

En aquesta excursió, el grup masquefí va ser conformat amb la integració d’una excursionista veïna de Vilanova del Camí la qual va gaudir explicant i explicant........ i explicant les lloances de la zona, de la política i el veïnatge vilanoví, i prenent el paper d’una guia turística perfecte! Els membres del club excursionista volen agrair les seves exteeeeeses explicacions i desitja que l’Ajuntament de Vilanova l’abanderi i premií per ser una bona representant d’aquesta vila tant bonica de l’Anoia.