aMasquefa

El nou govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del 2003 va decidir engegar el procés de revisió de l’Estatut de Catalunya de 1980, junt amb la revisió de la Constitució Espanyola de 1979.

Aquella era una proposta totalment sensata i oportuna. En primer lloc, 25 anys després de la transició, havia emergit una nova generació que demanava fer sentir la seva veu. I, en segon lloc, havien transcorregut esdeveniments suficientment rellevants com perquè aquesta doble revisió es realitzés amb la màxima normalitat:

Amb els primers anys de democràcia es va desenvolupat la nova estructura autonòmica d’Espanya fins a completar el mapa de les 17 autonomies (la Constitució de 1979 tan sols n’obria la porta) alhora que s’apuntava un consens per transformar el senat en una cambra territorial.

El 1986, Espanya va entrar a la Comunitat Europea, amb el que tot això representa de nou repartiment de competències, atribucions i formes de representació.

Durant aquests anys s’han implantat, primer, els sistemes informàtics, i més endavant internet que junts han esdevingut eines bàsiques de comunicació, informació i gestió amb noves possibilitats i problemàtiques ni tan sols imaginades l’any 1979.

Per altre costat, han aparegut amb força noves sensibilitats i noves preocupacions pràcticament absents del debat públic d’aquell moment, com ara formes alternatives de família, nous drets socials i la preocupació pel medi ambient.

Evidentment, la manera més adequada d’ordenar tots aquests aspectes hauria estat revisar simultàniament la Constitució i l’Estatut. Tanmateix, el PP (amb una minoria de bloqueig suficient) es va tancar en banda a qualsevol modificació substancial de la Constitució (desitjava “fossilitzar” la del 79 que creia que li era més favorable). Aleshores, el Parlament de Catalunya va decidir revisar l’Estatut fins al llindar màxim que permetia la Constitució de 1979, amb possibilitats d’interpretació molt més obertes i generoses que les que acaba de fer el Tribunal Constitucional.

La resta de la història és ben coneguda. L’Estatut inicialment aprovat pel Parlament de Catalunya es negocia a la baixa, primer amb el Govern d’Espanya, després amb les Corts Espanyoles i finalment el text resultant es vota i ratifica en referèndum pel poble de Catalunya per ampla majoria. Moltes de les restants Comunitats Autònomies segueixen el camí de Catalunya, revisen els seus Estatuts i incorporen les millores més significatives que la negociació d’aquest ha obert. Tan sols es produeix una diferència: malgrat les grans similituds, el PP vota en contra de l’Estatut de Catalunya però a favor dels altres textos.

No content amb això, el PP presenta un recurs al Tribunal Constitucional on sap que el seu punt de vista podia tenir un ampli suport (és difícil de no sentir-ho com un càstig a Catalunya, amb rendibilitats electorals a altres indrets d’Espanya). I, amb les debilitats i els dubtes del PSOE, el PP juga totes les claus per mutilar aquest Tribunal amb recusacions i evitant-ne la preceptiva renovació.

Finalment, després de tres anys i sis intents i amb un espectable indigne d’aquest òrgan, el Tribunal Constitucional, profundament dividit i votant per parts, ha dictat una sentència el text complet de la qual encara no s’ha fet públic. Del que se’n sap1, incideix en les esperades faltes de sensibilitat envers el sentiment de nació, la llengua i els símbols de Catalunya, la limitació del paper del Síndic de Greuges (rebaixes relacionades amb els interessos dels recurrents, el PP i el Defensor del Pueblo), en la recuperació del poder dels jutges en l’àmbit estatal i la pèrdua de capacitat reguladora de la Generalitat sobre els tributs locals. També hi ha una altra sèrie d’articles on, sense declarar-los inconstitucionals, es fa menció a criteris d’interpretació.

En canvi, resta inalterat una part molt substancial de l’Estatut en la qual s’hi troba, entre altres, l’interessant i innovador capítol de drets i deures en l’àmbit civil i social.

Tanmateix, la sentència del Tribunal Constitucional posa de manifest un greu desajust en l’ordenament jurídic: la nova voluntat manifestada legítimament (l’Estatut votat pel Parlament de Catalunya, les Corts Espanyoles i el poble de Catalunya; i indirectament, altres estatuts anàlegs acordats per altres comunitats) és considerat en part il·legal en nom d’una norma (la Constitució) votada fa 25 anys, i que el principal recurrent (el PP) n’ha impedit la revisió amb una minoria de bloqueig.

Què cal fer? En primer lloc, m’adhereixo plenament a la manifestació del President de la Generalitat: “El vull tot!”, ja que és fruit de la voluntat manifestada pels ciutadans. Però caldrà aconseguir-lo per altres mitjans.

Una possibilitat que cada cop pren més cos és la independència. A Catalunya, la sentència del Tribunal Constitucional (malgrat que desestima aspectes importants del recurs del PP) és percebuda com un allunyament de les esperances d’encaix amb Espanya. I mentre el PP mantingui la seva actitud, aquesta opció cada dia aconseguirà més adeptes.

Altres alternatives passen per la negociació de nous pactes polítics i per impulsar una renovació de la Constitució Espanyola que doni cabuda a les noves aspiracions i necessitats de la ciutadania i dels pobles d’Espanya.

En tot cas, hem de mantenir més ferma que mai la nostra voluntat de ser col·lectiva, reivindicant el reconeixement d’aquells elements innegociables, com ara el sentiment de nació o la llengua, i defensant aquells altres aspectes d’autoorganització i de disposició dels recursos necessaris i equitatius per do-nar la qualitat de vida i els serveis necessaris a tots els que convivim a Catalunya.

Probablement, també cal fer un nou esforç d’explicació de les nostres motivacions profundes als ciutadans de la resta d’Espanya, molts dels quals comprenen les nostres raons i comparteixen una visió plural de la nostra realitat. Els temps de crisi que venen ho fan cada cop més necessari.

P.D. Aquest text va ser escrit abans de la publicació de la sentència completa i de la manifestació del dissabte 10 de juliol

Carles Riba

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 82.223.136.51

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>