Una excursió al Santuari de la Mare de Déu del Mont a l’Alta Garrotxa, serveix al la Secció de Muntanya de l’A.VV. Vistalegre de Girona com a tornada d’intercanvi amb el Club Masquefí. Aquest intercanvi, es va iniciar el passat 8 de novembre quan el CEA, va convidar als gironins a visitar la zona de Les Agulles de Montserrat.
L’excursió per la Garrotxa, va estar perfectament dissenyada perquè hi poguessin participar persones de qualsevol nivell “excursionista”; nens i nenes amb edats ben joves, no tant joves però poc habituats a caminar, a mida pels que preferien conduir el cotxe i arribar-se als punts de destí i així no perdre’s cap visita cultural de les que es van plantejar..., fins i tot, aconseguint treure de polleguera a aquells que venien amb la idea de fotre-li més canya a les seves cames. Tot i això, va ser una excursió perfecte on va regnar el bon ambient.
La trobada dels dos grups es va fer a Besalú, tot i que el camí s’iniciaria a Beuda. El recorregut, comptava amb un desnivell de prop els 800 metres fins al cim del Mont (1124m). Aquest pronunciat desnivell, convidava a aturar-se sovint a observar el paisatge que s’anava descobrint pas a pas sota els peus dels excursionistes. Als pocs minuts d’haver començat, es podien observar a la perfecció, les guixeres de Ca n’Oms, de Ca n’Oliveres i la de Selvanera, on totes tres, en feien una de sola. També, Beuda amb el seu Castell, Besalú amb les seves torres, Castellfollit de la Roca, l’Estany de Banyoles, els diversos i inacabables cims ben coneguts pels amics gironins i els prats vermells de roselles. A l’estona, s’arribà a la Font de Rocapastora, situada sota el cingle del mateix nom. Allà, el grup va poder-se refrescar una mica i, fins i tot, algun dels menuts, ho va poder fer una mica més del compte! Seguint una pista ensementada, s’arribà al Monestir de Sant Llorenç de Sous, el qual es troba en plena rehabilitació i, que convidà al reagrupament dels caminants amb la part del grup que anava motoritzada i, així, poder esmorzar plegats. El camí segueix fortament amunt fins al seu final. L’arribada al cim del Mont va ser espectacular. Una gran figura de Mossèn Cinto Verdaguer, donà la benvinguda al grup. Tot i que els núvols no deixaven observar amb perfecció el massís del Canigó, situat just al davant del Santuari, l’amplada del Mont, permetia observar tot el seu voltant i, a primera línea, el Puig de Bassegoda (1375m).
El grup va descansar una estona dins de les instal•lacions del Santuari. Mentre uns feien un refresc sota els para-sols de la terrassa, d’altres preferien estar fora d’aquests prenent el sol. La visita a l’interior de les estances era obligatòria. Poder visitar la cambra on el mateix Mossèn Cinto hi va estar i on es va inspirar durant l’any 1884 a escriure el poema “Canigó”, feia d’aquell dia una jornada ben especial, al menys, pels que ho visitaven per primer cop. Dedicatòria al llibre del Santuari i foto de grup al mateix cim del Mont.
La baixada una mica a contra rellotge. Fantàstic dinar de Pa amb Tomàquet, amanida, embotit, vi i maduixes, per acabar amb una fantàstica coca de crema i fruites.
Però abans del cafè, encara es va poder fer una visita ràpida però molt cultural i interessant al Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Aquest Monestir va ser consagrat l’any 1085 pel Bisbe de Girona. Al segle XVI, es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s’obtenien al visitar Terra Santa.
Si, aquesta darrera part de la crònica, pot ser una mica pesada. Ja se sap que la història pot ser molt interessant per uns però, un veritable rotllo per uns altres. Però, ens hem d’imaginar la situació amb la que el grup va viure la visita al Sant Sepulcre de Palera; Tots asseguts als bancs, com si s’anés a escoltar missa. Una mena d’Stripper parlava depressa, explicant no sé que dels primers rajos de llum durant la nit dels solstici d’estiu, entrant per dues finestres diferents i unint-se en una rajola al bell mig de la nau principal del Monestir, reflectint-se a la part més alta d’aquesta. Segons explicava aquell personatge, aquells que es col•locaven damunt d’aquella rajola, podien experimentar (sense haver fumat cap producte al•lucinogen) sensacions extra-sensorials. Va faltar temps perquè vàries persones del grup ho provessin.
Bé, al sortir: un cafè, una copeta i, unes poesies excel•lentment recitades per un dels membres gironins.
Intercanvi realitzat! I com que aquesta web és manada pel grup masquefí, aprofitem per enviar un missatge de germanor als amics gironins.
Sigui com sigui, buscat o per casualitat, segur que ens trobarem un altre cop.
Girona, Masquefa, Garrotxa, Montserrat; Sigui on sigui, que l’esperit excursionista segueixi perdurant dins vostre. Però sempre millor, si és a la muntanya.
Fins aviat!