El Club Excursionista Anoia, com a cuidador oficial del GR 172 en les etapes 6 i 7, realitzà el passat dissabte el manteniment dels sis primers quilometres i aprofità per arribar al capdamunt del puig Castellar, de 943 metres d’altura.
L’entitat masquefina revisà i feu el manteniment dels sis primers quilometres de l’etapa 6 del GR 172 en direcció NE, senyalitzant correctament aquells trams poc marcats o que poguessin causar dubtes o equivocacions als caminants que decideixin seguir-lo.
El Club Excursionista Anoia plantejà una sortida molt tranquil·la i distesa per a posar atenció a aquest sender de gran recorregut (GR) el qual feia molts anys que ningú havia tingut cura. En els darrers dos anys i des de que l’entitat és la responsable del seu manteniment, aquesta solament havia pogut fer una prospecció de l’estat d’aquests dos trams (33,78 kms) detectant en alguns d’ells incoherències en l’antic marcatge, confusions en els encreuaments amb altres senders i, fins i tot, greus errors en la darrera edició del mapa editat per l’Editorial Piolet. Va ser doncs en aquesta sortida quan es va començar a fer l’acció sobre el terreny.
El grup excursionista desplaçat a la zona va començar el dia posant els carrers a la bonica vila de La Llacuna a les 9 del matí i fent un cafè al Bar La Parada, l’únic que restava obert. Seguidament es deixà un cotxe al collet de la Serra, punt final de la jornada, i s’inicià la caminada des del coll de la Rimbalda, dins el terme de Pontons. Abans però, es prepararen els estris adequats per a fer el manteniment; pintura, pinzells, raspalls i draps, tot dins una galleda per facilitar el seu transport i que fos pràctic a l’hora de la seva utilització. Xavi Prieto i Jordi Sangrà, cuidadors oficials del sender, pintaren el primer senyal a l’inici mateix del seu tram. A partir d’aquí, tots els participants a la sortida van tenir l’oportunitat de poder marcar alguns senyals sota la supervisió dels cuidadors. Amb molta cura es va anar seguint el sender oficialment registrat per donar la màxima seguretat als caminants que decideixin realitzar-lo. El tram plantejat a realitzar es va complir a la perfecció i amb la tranquil·litat que demanava l’activitat, fins i tot amb temps suficient per caçar algun que altre bolet. Al poc de cloure el camí i una vegada sobrepassada la masia de Cal Manyo, el grup es desvià en direcció N per assolir el cim comarcal del puig Castellar de 943 metres d’altura. Els excursionistes arribaren a la gran plana del cim, coronat per les grans antenes del repetidor, la pila de l’eix geodèsic cartogràfic i la torre de guaita. Fotografies, missatges per mòbil i una llarga estona tombats a l’herba per prendre el sol, jugar amb el company caní o tant sols per a no fer res i deixar passar el temps. Desprès de la foto de grup, els excursionistes reiniciaren el camí i aprofitaren per visitar el poblat ibèric del Castellar. A la poca estona s’arribà al collet de la Serra on es clouria l’activitat. Recuperació dels cotxes deixats al coll de la Rimbalda i de nou a La Llacuna per fer el darrer cafè abans de la tornada al Bar La Parada, com no! Mentre, l’olor de les llars de foc de les cases de La Llacuna recorrien els carrerons de pedra poc enllumenats, fent que ens excursionistes s’emportessin un darrer i grat record de la jornada.
El Club Excursionista Anoia es planteja acabar de recórrer els 28 kms restants dels seus trams de GR en breu per acabar amb el mínim manteniment que aquest sender reclama. Ho farà fora del seu programa i, per tant, si algú resta interessat en participar s’haurà de dirigir a l’entitat excursionista per informar-se.
