Senyor, beneeix les meves mans
perquè siguin delicades i sàpiguen prendre
sense mai agafar,
que sàpiguen donar sense calcular
i tinguin la força de beneir i consolar.
Senyor, beneeix els meus ulls
perquè sàpiguen veure la necessitat
i no oblidin mai el que a ningú enlluerna;
que vegin darrere la superfície
per a què els altres se sentin feliços
per la meva manera de mirar-los.
Senyor, beneeix les meves oïdes
perquè sàpiguen sentir la teva veu
i percebin molt clarament
el crit dels afligits;
que sàpiguen quedar-se sords
al soroll inútil i la xerrameca,
però no a les veus que criden
i demanen que les sentin i comprenguin
encara que torbin la meva comoditat.
Senyor, beneeix la meva boca
perquè doni testimoni de Tu
i no digui res que fereixi o destrueixi;
que només pronunciï paraules que alleugin,
que mai traeixi confidències i secrets,
que aconsegueixi despertar somriures.
Senyor, beneeix el meu cor
perquè sigui temple viu del teu Esperit
i sàpiga ser escalfor i refugi;
que sigui generós a perdonar i comprendre
i aprengui a compartir dolor i alegria
amb un gran amor.
Déu meu, que puguis disposar de mi
amb tot el que sóc, amb tot el que tinc.
Sabine Naegeli