En el començament d’aquest nou any litúrgic, inici de l’Advent, cal contemplar Jesucrist, en tant que renovador de la vida. El Senyor és veritablement el fi i el qui governa tota obra. Tot és recapitula en ell i d’Ell prové el judici universal. El tema judici conclou l’any litúrgic i alhora és el seu inici. És cert que la misericòrdia és l’atribut més visible, però la justícia és igualment infinita. És el complement de la vinguda de Jesucrist i de la història dels homes.
L’Advent és una preparació per unir-nos amb Jesucrist Senyor nostre. Tot l’objecte de la Religió és unir l’home amb Déu per medi de Jesucrist. L’home no és res. No disposa ni del seu naixement, ni de la seva mort, ni del seu humor. Necessita la gràcia per no caure en pecat. Per la gràcia de Jesucrist ens unim amb Déu i alhora destruïm tot el que s’hi oposa a ell, el món. Amb la gràcia de Déu cultivem les virtuts que ens uneix a tots els cristians: la fe, l’esperança i la caritat. Jesucrist ens ensenya que la destrucció del món ha de representar en nosaltres la destrucció de tot el que ens separa de Déu, del que ens enganya, del que és inútil i del que és no res en aquest món.
El tema del primer Diumenge d’Advent és el Judici. Què és el judici final? Què és el judici particular? La lliçó que hem d’aprendre aquest dia és el temor de Déu. Sant Vicenç evangelitzava als pobles amb el judici, qui no té temor de Déu esta perdut. El temor de Déu de què parlen tant les Sagrades Escriptures és la reverència, respecte, obediència i culte al Senyor. És tractar a Déu com el nostre Pare i Senyor. És el tribut de l’home a Déu. És el respecte a Déu, per això tot culte del Senyor, el sacrifici, l’oració i la lloança, neix d’aquest temor, del respecte a Déu. Els sants per temor de Déu foren sants i practicarem el temor tota la vida. El mateix Jesucrist demostrà estar posseït d’un sant temor al seu Pare etern. El temor alhora santifica perquè conté les passions posa ordre a la nostra vida i excita la pràctica de les virtuts. Aquest ens mou a la contrició i a la penitència. Finalment el temor de Déu és un principi i germen de l’amor. L’amor de Déu sempre comença pel temor, perquè disposa a l’ànima per a estimar i és també la perfecció i el compliment de l’amor, perquè l’amor dels sants es manifesta en una summa delicadesa amb el tracta en Déu de no ofendre’l, no venialment. Neix d’una admiració amorosa. L’amor que Déu i els homes deuen professar-se necessita constantment cultivar-se.

Dels sermons del Bisbe Torras i Bages.