C.R.A.R.C. |
C.R.A.R.C.
Envia'ns la teva adreça de correu electrònic si vols rebre periòdicament els titulars de la nostra entitat ! |
| Les nostres noticies |    |
 SELECCIONAT EL LLINATGE GENÈTIC DE LA TORTUGA D’ESTANY QUE S’INTRODUIRÀ A L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA20/10/2010
El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, l'Obra Social de Caixa Catalunya, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i El fet que a la Península Ibèrica existeixin fins a 3 llinatges diferents de tortuga d’estany, fa que sigui imprescindible analitzar genèticament els exemplars que s’hagin d’utilitzar en projectes de conservació. Les diferencies a nivell morfomètric no són suficientment fiables per determinar els diferents orígens peninsulars de tortuga d’estany. Per aquest motiu, les 20 tortugues adultes d’aquesta espècie residents al CRARC, van ser sotmeses a l’extracció d’una mostra de sang per tal de ser enviada a Alemanya, on l'investigador Uwe Fritz, autoritat en el camp de la genètica de quelonis aquàtics continentals, va procedir a la seva identificació.
Els resultats van evidenciar la presència dels haplotips*: V (8 exemplars), VI (10 exem.) i II (2 exem.). Així doncs, i tenint present la distribució geogràfica de cada un d’aquests haplotips, s’han triat les tortugues pertanyents a l’haplotip V, per a ser destinats al projecte de conservació de la tortuga d’estany a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana. Aquest llinatge el trobem a Catalunya, País Valencià, sud de França, oest d’Itàlia, Illes Balears, Còrsega i Sardenya.
Els anàlisis van rebel·lar també, l’existència de dos individus originaris de la conca del riu Ter (haplotip II a). Aquesta troballa va ser comunicada als tècnics del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, donat que aquesta institució porta a terme un programa de conservació dels darrers exemplars d’aquest curs fluvial. Els dos exemplars seran lliurats properament al CRT per tal que puguin incloure’ls en el seu grup de reproducció. També seran lliurats al centre de recuperació de fauna salvatge GREFA de Madrid, els 10 exemplars determinats com haplotip VI, i per tant originaris bàsicament del centre oest peninsular.
La col.laboració entre els centres gestors de fauna es un fet habitual i necessari per tal de gestionar correctament la fauna salvatge, i en el cas dels quelonis es fa del tot imprescindible.
*L’ haplotip defineix el conjunt de gens que determinen els aspectes morfomètrics i fins i tot de comportament d’una espècie.
|
Més imatges   |
Suposo que aquestos llinatges dèuen pertanye a la mateixa espècies ?¡¿
Beeee!!! Veig k ho heu aconseguit al final =)
Craso error. En Lleida y Huesca NUNCA se habia encontrado el haplotipo V ("galloitalica") que en Mascort et al. así como en el estudio gentico de Lenk et al, se ve que solo está en la costa catalana (Girona y Tarragona). En zonas cercanas de Huesca se ha localizado el haplot. II (orbiculars s. lat.) y VI ("hispanica").
No empeceis a enviar bichos aquí y allá, porque los de haplotipo II, no solo pueden ser de Ter.. pueden ser de cualquier sitio de Girona, de Huesca.. de Navarra.. (y de Lleida si quedan). Los del haplotipo VI que enviais a Madrid, podrian ser del Delta del Ebro o cualquier punto de su curso, o de de Huesca.
Yo reconsideraría la cuestión y soltaría animales de haplotipo II ("orbicularis" s. lat) que es el dominante al N del Ebro (y fuera de la costa). Además, esposible que viva mejor en ambientes frios que el V ("galloitalica"). Tambien teneis...
Oscar, sin duda eres uno de los mejores consultoes sobre este tema y consideramos mucho tu opinion. Sin embargo , sabes que en el Delta del Ebros hay varios haplotipos (hasta cinco segun el muestreo) probablemente fruto de sueltas incontroladas de hace bastantes años. No queremos caer en ese misma situacion y que Ivars sea algun dia una mezcla incontrolada de haplotipos. Estamos a tiempo de hacer una seleccion. Y en ello estamos.
Oscar, En tus afirmacions ignoras lo siguiente: 1)el numero de ejemplares es MUY limitado (no son Trachemys). 2) En IVARS podriamos soltar CUALQUIER haplotipo catalan (esta aislado de todas partes) y no estaria mal hecho. 3) La seleccion se hace en base a disposicion de ejemplares y tiempo para su recuperacion. Etaremos encantados de seguir esta discusion en emails privados. Un abrazo.
Bien.. no hay que descartar el introducir má de un haplotipo. En muchas localidades coinciden y seguramente nuclearmente (o sea, realmente) son iguales. Haran falta bastantes.. y durante bastante tiempo... El Delta del ebro es un caso muy especial. Hay todo lo que llega por el N (galloitalica) por el S (fritzjuergenobsti) y por arrastres del Ebro (orbicularis, fritzjuergenobsti e hispanica). Y lo que hayan querido soltar.... Caso similar al delta del Danubio y sitios así.
Las dos posibles estrategias para soltar tortugas (adultos o su produccion de crias) son problemáticas. Los adultos son bastante filopatricos.. y se pueden "perder" (y perecer) y las crias plantean problemas con el "headstarting". De todas maneras, lo mejor sería hacer como en el Delta: stock reproductivo cautivo y mimado.. y su producción de crías a la zna y liberadas a los pocos años (estas sí.. con adaptacion al sitio desde pequeñas). Aún así, la mayor parte se perderán por una cosa u otra. |
   |
Un producte de: |
Col.labora: |
